Aquí et volem donar a conèixer els nostres instruments i els que formen una colla de xeremiers
__________________________________________________________________
LA CORNAMUSA
És un instrument aeròfon constituït per un bot o sarró petit de cuir, sovint de pell de cabra. La pell se sotmet a tractament i serveix de dipòsit d’aire. Aquest dipòsit té tres forats on s’hi adapten diferents canons o tubs, un dels quals, molt petit anomenat tudell, bufeta o bufador serveix per a insuflar l’aire amb la boca dins el sarró. D’un segon forat penja un altre tub: el grall o xeremia amb una sèrie de forats que permeten executar les melodies.
Del tercer forat surten tres tubs diferent anomenats bordons. Actualment, el bordons produeixen diferents sons, únics i continus, que serveixen d’acompanyament a la melodia. El bordó més greu està afinat en la mateixa tonalitat del grall, en canvi, els altres dos presenten una afinació diferent. El segon, està afinat una cinquena superior i el tercer i més menut està afinat una octava per damunt. És important mantenir la mateixa intensitat de l’aire del bot o sarró perquè el so no varii.
A més a més, aquí per ventura afegiria que sovint els dos bordons petits han esdevingut gairebé una ornamentació ja que l’únic bordó que sempre sona és el que fa la nota pedal. Pel contrari, els altres dos es poden dur tapats, sobretot, en processos d’aprenentatge
Podem trobar variants de cornamusa arreu d’Europa i bona part d’Àsia. La més coneguda és la dels highlands d’Escòcia, on és considera l’instrument nacional com a Irlanda o Galícia. És molt popular a Bretanya, Astúries, Lleó i algunes zones dels Balcans. Als Països Catalans data del s XII, i s’anomena també sac de gemecs o xeremies. Aquest darrer terme queda restringit només a Mallorca, on l’instrument encara es conserva, mentre que a la resta del país gairebé ha desaparegut completament.
La cornamusa de Mallorca, les xeremies
EL FLABIOL·
El flabiol és un instrument de vent fusta parent de les flautes, encara que és més curt. Té una mida d’ entre 20 i 25 centímetres de llargada i sol tenir cinc forats a la part superior i tres a la part inferior. El que toca el flabiol s’anomena flabioler o flabiolaire i el sona amb una sola mà. L’altra mà s’utilitza per fer sonar la percussió que acostuma a ser un timbal, bombo o tamborí.
Es distingeix entre el flabiol sec, propi de Mallorca, que està desproveït de claus i el flabiol de claus o flabiol de cobla que es fa servir en les sardanes i altres grups de música Tradicional.
EL TAMBORINO·
El tamborí és un instrument de percussió. Es fa sonar amb una maceta i es sol penjar del braç esquerre. El sona el flabioler que l’aguanta amb la mateixa mà mentre sona el flabiol i s’encarrega de dur el ritme de la peça que interpreta la colla.
Aquest instrument disposa de dues pells, d’aproximadament, 30 centímetres que estan cosides a dues virolles que solen ser d’ullastre. S’adapten als dos cilindres, normalment, de lledoner. Per tensar aquestes pells es fa servir corda de llendera molt prima, i als cordills s’hi col·loquen uns tensors de pell que poden pujar i baixar. D’aquesta manera es pot trempar el tamborí.
text de l’Enciclopèdia.cat
adaptat per a aquesta web per Càndid.
^
torna
